privilegi

m

Dret català

Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori (Recognoverunt proceres a Barcelona, Querimonia a la Vall d’Aran) o a una determinada classe de persones, com els nobles (Privilegi de la Unió) o a un estament de les corts.

Era donat sovint com a recompensa a favors fets i tenia generalment caràcter irrevocable. Des del 1283 els privilegis adquiriren caràcter de llei feta a les corts i com a tal paccionada, ratificatòria de privilegis atorgats per Jaume I. A partir del s XV la seva importància tendí a decaure, ja que només eren atorgades meres confirmacions dels ja existents.