privilegi de fur

m
Dret canònic

Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjat per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.

A l’Estat espanyol fou reconegut dintre certes limitacions pel decret llei d’unificació de furs (1868) i pel concordat del 1953; actualment hi és abolit.