probabilisme

m
Filosofia

Doctrina que nega la possibilitat d’assolir el ver i, consegüentment, estableix l’opinió més probable com a equivalent de certesa.

Forma moderada o larvada d’escepticisme —que, en afirmar la impossibilitat d’una certesa absoluta, nega també la possibilitat d’una falsedat absoluta—, el probabilisme fou desenvolupat, en el si de l’Acadèmia mitjana i nova, per Arcesilau, Carnèades, Clitòmac i Filó de Làrissa, entre altres. Modernament hom n'ha donat una nova variant, en relació amb la teoria i filosofia de la ciència, que insisteix en el caràcter exclusivament aproximat de tot coneixement (G.Bachelard); hom en diu també plausibilisme (É.Meyerson).