En un procés civil, l’actuació de la justícia és motivada per les parts, que, amb llurs peticions i qualificacions, limiten el veredicte final. En un procés penal, en canvi, l’actuació és produïda ex officio per iniciativa del tribunal. El procediment es pot manifestar oralment o per escrit. L’oral, propi de les èpoques antigues, quan l’escriptura oferia certes dificultats o no era patrimoni comú, és també l’adoptat en procediments de poca complicació. L’escrit, amb més gran exactitud i formalitat, amb el temps complicà el procediment. Actualment hom torna a propugnar la forma oral com a forma més adient, ja que permet el diàleg i les explicacions de les qüestions obscures. En el procediment oral, totes les sessions que constitueixen la vista oral són considerades com una unitat. En l’escrit, la llei prescriu un ordre inflexible, establint un cert nombre de temps o fases talment ordenades que dins cadascuna s’han de complir els actes prevists, de manera que passada una etapa ja no es poden produir els moments de l’anterior ni efectuar cap acte que hi pertanyi.
m
Dret processal