pròcer

prócer (es), dignatary (en)
m
Història

Entre els habitants d’un país, d’una regió, d’una ciutat, etc, persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.

A Roma foren anomenats proceres els jutges d’apel·lació als quals l’emperador confiava la decisió de les causes portades a la cort. Semblantment, reberen aquesta mateixa denominació els jutges a les corts dels visigots i dels francs i, posteriorment, els de les repúbliques i els comuns d’Itàlia.