N'hi ha, doncs, de civils (procés civil), penals (procés penal), administratius, laborals, etc. Atesa la imprecisió del concepte, hom en dóna diverses interpretacions: sociològica, segons la qual no divergeix de l'arbitratge; normativa o formal, que té en compte l’exigència del dret en cas de transgressió; jurídica, basada en la teoria de la pretensió jurídica, segons la qual tot és transformat pel dret en objecte jurídic, talment que, davant una queixa, reclamació, etc, hom cerca una reparació o satisfacció jurídica. Llevat del procés penal, iniciat per la querella o denúncia, els altres s’obren per la demanda, escrita, i se solucionen amb la resposta o laude, sense possibilitat, com en el judici, d’una nova formulació de les pretensions abans de l'acusació. L’objecte del procés és la pretensió que hom vol satisfer: sigui una declaració de voluntat, que implica un coneixement a fons de l’afer ( procés de cognició), ja sia la realització d’un acte per part de qui pot garantir la cognició prèvia de la pretensió interposada (execució). La inobservança de les normes o procediment pot provocar l’anul.lació del procés i, doncs, la seva revisió, si hom fa recurs a temps.
m
Dret processal