Arrelat d’una manera primordial en el camp de les ciències, el concepte de procés, contraposat a la idea de substància (entesa en un sentit estàtic), ha conegut des del s XVIII una ascendència filosòfica molt notable, relacionada amb l’ascendència de doctrines com la de l’evolució, per part de pensadors tant idealistes i espirituals com, sobretot, materialistes. El procés, tanmateix, pot ésser de signe positiu i ascendent (procés de creixement) o negatiu i descendent (procés de degradació), a diferència del desenvolupament, que és un procés de sentit sempre positiu, i del progrés, entès com a desenvolupament que comporta a més una connotació valorativa.
m
Filosofia