L’ARNm eucariota es transcriu inicialment com una molècula precursora més llarga que la que després dirigirà la síntesi de la proteïna corresponent. Aquesta molècula inicial, anomenada ARN nuclear heterogeni o ARNhn, es localitza al nucli i és més llarga que l’ARNm. Per a assolir la maduresa, i per tant la funcionalitat, l’ARNhn es veu sotmès a diverses modificacions posttranscripcionals, que consisteixen en la incorporació d’una caputxa de 7-metil-guanosina a l’extrem 5’; en l’eliminació de l’extrem 3’, al qual s’afegeix una cua de poliadenines; en l’eliminació dels introns, i en la unió dels exons. Tots aquests processos són catalitzats per enzims específics. A més, en algunes molècules d’ARNm, determinats nucleòtids són substituïts per uns altres en un procés anomenat edició de l’ARN i sota la direcció d’unes molècules d’ARN específiques, anomenades ARN guia o ARNg. L’ARNt se sintetitza inicialment en forma de molècules precursores molt llargues que enzims específics tallen en molècules d’ARNt. Després, alguns nucleòtids són modificats químicament per uns altres enzims, els quals generen nucleòtids específics de l’ARNt, com ara l’àcid inosínic, l’àcid ribotimidílic i la pseudouridina. L’ARNr també se sintetitza inicialment en forma de molècules precursores més llargues, formades per la unió de diversos ARNr separats per seqüències espaiadores, les quals són eliminades alliberant-se els ARNr madurs.
m
Biologia