Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire: penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup. En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial. Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós. Una de les més antigues i riques en aspectes culturals i populars era, i és encara, la del Corpus, seguida en moltes localitats (Sallent, la Garriga, Sant Feliu de Codines, etc.) de les típiques enramades durant la vuitada següent; a Palma i a Alaró se celebrava el dia de la vuitada de Corpus la processó de sa Moixeta, a Berga se celebra en aquests dies La Patum i a València la cavalcada de la Degolla, presidida pel capellà de les roques. També tenien importància les processons de Setmana Santa, tant les de penitència, com la del Ram de Vic, amb armats, passos i penitents, sovint molt desfigurades per influència andalusa, o les que se celebraven el dijous i divendres sant, com les festives de processó de l’Encontre, que es feien arreu dels Països Catalans, la matinada del dia de Pasqua. Altres processons plenes de varietats locals eren les de lledània o la de les gaiates en la festa de la Magdalena, a Castelló de la Plana, i les de les confraries del Roser o de la Minerva, les de les festes majors o patronals i les que es feien als santuaris i capelles del rodal de poblacions o ciutats. Processons típiques són les marítimes, com la de sa Santa Cristina, a Lloret de Mar, o les que es fan en els ports més importants el dia de la Mare de Déu del Carme. Altres processons famoses eren la de la tramuntana, a Requesens, la processó de les falzies d’Ardèvol, la processó muda de Cubells, etc.
f
Religió
Cristianisme