procònsol

procónsul (es), proconsul (en)
m
Història

A la república romana, el qui detenia un comandament militar o una administració provincial pel fet d’haver estat cònsol l’any anterior.

En realitat, aquest càrrec corresponia al desig del senat de permetre que el cònsol cessant continués al poder durant un altre any (prorogatio imperii). Pompeu, el 67 aC, obtingué un imperium proconsulare sense límit de temps i, amb això, fixà un precedent que fou seguit repetidament. Més endavant, el títol de procònsol també passà a designar altres missions administratives.