Sota un aspecte econòmic aquests processos no inclouen exclusivament la transformació dels béns en la seva forma o qualitat, etc, sinó també en tot allò que aproxima en el temps o en l’espai els béns al seu consum; així, hom considera activitats productives l’emmagatzematge, la distribució, el transport, etc. La producció s’efectua per la combinació dels anomenats mitjans o factors productius o inputs, els quals és clàssic d’agrupar en tres grans grups: treball o aportació humana al procés productiu i base d’aquest procés; terra o conjunt de recursos naturals, els quals resten caracteritzats pel fet de tenir una oferta determinada, puix que els canvis en la quantia d’aquest factor són intranscendents; capital o conjunt de mitjans de producció ja produïts, però que serveixen per a produir nous béns, és a dir, aquells productes intermedis situats entre els factors originaris —terra i treball— i els béns de consum. El marxisme considera la producció com l’activitat humana que adapta les reserves i les forces de la natura a les necessitats humanes. Sota aquesta perspectiva hom no pot considerar individual la producció, sinó de caràcter social, com a conseqüència del caràcter social del treball. En aquest sentit la producció presenta dos aspectes: el de les forces productives o conjunt de mitjans productius i dels homes que els utilitzen i el de les relacions de producció que caracteritzen les relacions dels homes entre ells en el procés del treball; la interacció d’aquests dos aspectes constitueix el mode de producció característic de cada sistema econòmic.
f
Economia