producció nova

f
Geografia

Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.

La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen. Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades (nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic). La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície. El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes. Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben sedimentant en partícules i són reciclats (les formes de nitrogen acaben convertint-se en nitrat en presència d’oxigen), hi ha un dipòsit de nutrients en les capes fondes de la mar, que queda desconnectat temporalment i espacial dels processos de la superfície. Aquests nutrients només retornen a la superfície associats a moviments verticals de l’aigua (principalment durant la barreja vertical de la columna d’aigua a l’hivern o en afloraments). La injecció de nutrients a la capa superior de la mar, des del dipòsit inferior (o des de reservoris externs, com també pot ésser l’atmosfera), contribueix al que s’anomena producció nova, en contraposició a la producció reciclada. Sovint hom anomena producció nova aquella part de la producció que es correspon amb les aportacions externes de nitrat.