profanació

f
Religió

Acció per la qual hom anul·la el caràcter sagrat d’una cosa o persona.

La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis. Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada. En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius (sàbat). La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos: el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic. Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús normal un objecte o un lloc sagrat. Els romans, amb l'exauguratio, profanaven un temple abans de demolir-lo o destinar-lo a un ús profà.