Els programes de telerealitat sovint tenen format de concurs (artístic, de convivència, de supervivència, etc.) o de magazín (amb entrevistes, comentaristes, etc.).
Darrerament han proliferat aquests programes, que ofereixen entreteniment a l’espectador gràcies a la trama narrativa que s’articula al voltant de la convivència dins del grup totalment alienada de la societat. Els participants renuncien al seu dret a la intimitat, ja que són sotmesos a l’enregistrament constant i a la difusió de les imatges enregistrades de manera total o parcial.
Aquest tipus de programa fou creat als Estats Units, i en molts casos basa els seus continguts en l’exposició d’històries protagonitzades per persones no populars, encara que també n’hi ha amb persones famoses com a protagonistes.
L’oferta que predomina en els programes té a veure amb incidents traumàtics, tot i que, en alguns casos, es busquen fets amables.
La irrupció d’aquest nou gènere televisiu ha provocat una autèntica revolució en les maneres de fer televisió i també en les formes de recepció televisiva.
El primer programa de telerealitat de gran audiència a l’Estat espanyol fou Gran Hermano (2000) i, més endavant, destacà Operación Triunfo (2001). Televisió de Catalunya emeté El talp (2003).