Comprèn la programació lineal i les seves aplicacions (transport, paramètrica, estocàstica, de nombres enters), la programació quadràtica (denominada d’acord amb el grau de les equacions que cal optimitzar) i la programació dinàmica, que es refereix més a la técnica computacional que no pas a un tipus particular de problema no lineal. Aquestes tècniques tenen un origen recent. Sembla que la programació lineal fou emprada per Monge, el 1776, però no fou coneguda fins el 1939, que l’economista soviètic L.V.Kantorovič la descobrí. La situació política impedí el desenvolupament i la difusió d’aquesta tècnica, fins que, després de la Segona Guerra Mundial, fou elaborada independentment pel nord-americà G.Dantzig. La seva aplicació és adient sobretot per a la solució de problemes econòmics, car, en sentit ampli, els problemes de programació intenten de determinar les assignacions òptimes de recursos limitats per tal d’obtenir objectius concrets. Entre les possibles assignacions de recursos cal trobar la que maximitzi o minimitzi una quantitat numèrica, com ara benefici o cost. Les possibilitats que presenten aquestes tècniques, però, fan que llur camp d’aplicació s’eixampli constantment, no solament per a problemes econòmics, sinó també per a problemes tècnics, etc.
f
Matemàtiques