Cada cop més el programari utilitza l’arquitectura client-servidor. S'estableix un protocol de comunicació entre client i servidor de forma que s’especifica la manera en què el client demana un servei al servidor i la forma en què el servidor proporciona el servei al client. Això permet realitzar el programari en capes superposades ben estructurades de forma que el nivell inferior fa de servidor al nivell superior; per exemple, les aplicacions fan de client del sistema operatiu requerint-li serveis a través d’una interfície normalitzada o API ( Application Programming Inteface). L’arquitectura client-servidor permet distribuir els diferents mòduls en ordinadors diferents dins la xarxa, de manera que un mòdul client d’un ordinador pot requerir el servei d’un mòdul servidor emplaçat en un altre ordinador de la xarxa. En aquest cas es parla d’un ordinador client i d’un ordinador servidor. Es coneix com a servidor l’ordinador especialitzat a proporcionar serveis a altres ordinadors, que conté els mòduls servidors corresponents als mòduls clients dels ordinadors als quals dóna servei.
m
Electrònica i informàtica