projecció de Mercator

f

Cartografia

Tipus de projecció, derivada de la projecció cilíndrica, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant una certa transformació de coordenades.

Si (λ,ϕ) són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus (λ és la longitud i ϕ és la latitud), les coordenades cartesianes del corresponent punt del mapa són x=R λ i y=RL=R ln tg(π/4+ϕ/2), on R és una constant (igual al radi de l’esfera model de què hom parteix per a fer la projecció) i L és la latitud creixent. Aquesta projecció és conforme. Els meridians són representats en el mapa mitjançant rectes paral·leles equidistants i els paral·lels ho són mitjançant rectes perpendiculars a les anteriors i la separació entre les quals és proporcional a 1/cosϕ μ , on ϕ μ és la latitud mitjana dels dos paral·lels corresponents. Sobre els paral·lels l’escala augmenta proporcionalment a 1/cosϕ, per la qual cosa la projecció de Mercator no és emprada per a latituds superiors als 60°. Per a latituds inferiors és una de les més emprades en navegació aèria i marítima, atès que converteix les loxodromies (línies d’orientació constant en el globus) en línies rectes (en el mapa). Fou inventada per Gerardus Mercator en 1569.