Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l’estructura per edats i sexes d’una població al cap d’un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d’aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions. Les projeccions més simples són les que parteixen de la hipòtesi que les taxes de fecunditat, mortalitat i migració per edats romanen invariables, però això és sempre irreal i els resultats són, en conseqüència, estèrils. Això obliga que les hipòtesis previnguin els canvis socioeconòmics que poden incidir en la modificació de les taxes esmentades, amb la qual cosa hom entra en un complex camp extrademogràfic. En resum, tota projecció demogràfica és més o menys creïble en funció del plantejament més o menys rigorós de les hipòtesis, del procediment de càlcul i de la fiabilitat de les dades de base. Malgrat tot, les projeccions fetes per l’ONU d’una població tan complexa com és la mundial han donat resultats mitjanament satisfactoris.
f
Sociologia