En cristal·lografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall. Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent. Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera. Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador, i com a punt de vista un extrem del diàmetre vertical, l’extrem superior per a projectar els pols de l’hemisferi inferior, i l’inferior per a projectar els pols de l’hemisferi superior. En tectònica s’empra per a projectar els plans d’estratificació, els d’esquistositat, els eixos dels plecs, etc. De la posició dels pols de les capes hom pot deduir l’eix del plec, i la forma d’aquest (cilíndric, cònic, etc).
f
Mineralogia i petrografia