Fruit del sistema capitalista de producció (capitalisme), el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital. Aquest fenomen comportava, d’una banda, l’enriquiment progressiu del capital gràcies a l’apropiació de la plusvàlua produïda per la força de treball i, de l’altra, a través de la competència capitalista, que anava proletaritzant els petits propietaris, comportava l’ampliació de la base del proletariat i la seva concentració en grans fàbriques i a les grans ciutats. La consciència de classe, nascuda de la reacció contra l’explotació i, alhora, de la consciència de la pròpia força i capacitat d’organització (moviment obrer), desembocà en la lluita de classes : l’enemic no era ja l’antic règim contra el qual lluitaven burgesia i poble plegats, sinó la mateixa burgesia. Marx i Engels, en llur interpretació d’aquest procés (materialisme dialèctic), anunciaren una proletarització creixent a mesura que es desenvoluparia el capitalisme, començant per la integració en el proletariat de la pagesia sense recursos i del subproletariat o lumpenproletariat i, després, pel despoblament de la petita burgesia (les classes mitjanes, en termes sociològics), que es posaria al costat d’una de les classes en conflicte. Base material de la revolució socialista, segons Marx no podia excloure tampoc la intel·liguèntsia de les seves organitzacions. Actualment l’existència d’un capitalisme imperialista (imperialisme) i d’uns estats socialistes (socialisme) explica la diversa evolució del proletariat. Mentre que en alguns països deté el poder polític, en altres, sobretot a Europa, el millorament del nivell de vida li ha llevat mordent revolucionari. L’imperialisme, encara, n'ha ampliat el concepte fins a confondre'l amb l’anomenat Tercer Món.
m
Sociologia
Història