El seu òrgan Proletar'skaja kul’tura publicava els articles de Bogdanov, l’inspirador i teòric més important del moviment. El proletariat necessita un art propi. Enfront de la cultura burgesa —la cultura del passat— i per sobre d’ella cal construir la nova cultura proletària. Els elements bàsics d’aquesta són: la idea i l’exaltació del treball, el col·lectivisme, la destrucció dels fetitxes i autoritats. Crític i intransigent amb quasi tots els altres corrents artístics (considerats burgesos i decadents), sostingut per Lunačarskij, cresqué molt ràpidament i s’estengué per tota l’URSS i fora d’ella. Tingué una vida curta, entre altres raons, pel radicalisme polític, per l’experimentació artificial, de laboratori, i per la radical negació de la cultura del passat. Al final del 1920, en què Lenin criticà molt durament el Proletkul’t (amb motiu d’un article de Pletnev), començà la seva decadència, fins a desaparèixer, el 1932. Inscrits en aquest moviment hi havia, a més de Bogdanov, els teòrics Pletnev, F. Kalinin, P. Bessal’ko, etc. , i els escriptors i poetes V. Aleksandrovskij, V. Kirillov, V. Kazin, M. Gerasimov, A. Gastev, A. Sannikov, etc.