propiciació

f

Religió

Acte religiós amb el qual hom cerca d’apaivagar la ira de Déu o dels déus i de conciliar-se el seu favor.

Pressuposa una certa consciència individual o col·lectiva d’haver comès una infracció ritual o una falta moral. La forma de propiciació, normalment el sacrifici, pot arribar fins al sacrifici humà. Normalment hom troba ritus periòdics de cara a anul·lar les causes d’eventuals descontentaments divins.