propietat

f

Filosofia

En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.

Amb relació a l’essència, la propietat (propietas o proprium) es diferencia del gènere i l’espècie; respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes.