L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada. Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular. Si considerem, per simplificar, un compost binari AαB β, una propietat F serà additiva quan FAαBβ = αFA + βFB, FA i FB essent constants atribuïbles als àtoms A i B. Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire bona aproximació. Dos exemples típics són les distàncies interatòmiques en els cristalls iònics i la llei de Neumann i Koop sobre les calors específiques moleculars. Hi ha, no obstant això, una altra forma d’additivitat, que pot ésser expressada per l’equació: FAα Bβ = αFA + βFBsub; + Σλ on Σλ representa un o diversos termes constants atribuïbles als diferents tipus d’enllaços entre els àtoms A i B. Si el concepte d’additivitat és ampliat d’aquesta forma, nombroses propietats moleculars (o funcions de propietats moleculars) esdevenen aleshores additives, amb més o menys anomalies. Exemples importants de propietats additives, en aquest sentit ampli, són la calor de formació, la susceptibilitat magnètica molecular i la refractivitat molecular.
f
pl
Química