proporció

f

Art

Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d’un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l’objectiu de produir un efecte d’harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions.

La diversa consciència d’unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l’art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l’art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció. Cal destacar-ne, tanmateix, la teorització clàssica fonamentada en Pitàgores, Euclides i Plató, la qual, mitjançant la divulgació que en feu Vitruvi, ha informat bona part dels cicles artístics occidentals (especialment el Renaixement: L.B. Alberti, Piero della Francesca, Pacioli, Leonardo da Vinci, A. Dürer, etc.; però també al segle XX: Piet Mondrian, Le Corbusier), formulada en el mòdul per a l’arquitectura, el cànon per a l’escultura i la secció d’or per a la pintura i per al dibuix.