En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició (segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’), que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions (dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes) un predicat és afirmat d’un argument. Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘F(x)', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘F(x,y)' o ‘F(x)' segons que F substitueixi ‘estima’ i ‘y’ substitueixi ‘Maria’ o segons que F substitueixi ‘estima Maria’. En el càlcul proposicional, d’altra banda, les proposicions són simbolitzades mitjançant les minúscules cursives 'p', 'q', 'r', 's', ‘p’, ‘q’, ‘r’, ‘s’, anomenades lletres proposicionals, les quals actualment equivalen a lletres sentencials pel fet que la lògica contemporània pren els enunciats a nivell lingüístic i, per això mateix, el càlcul proposicional equival a un càlcul sentencial. Pel que fa a les proposicions compostes, hom les divideix en negatives (‘no-p'), disjuntives ('p o q'), conjuntives ('p i q') i hipotètiques (‘si p, aleshores q').
f
Lògica