Hom en diu sovint també enunciat, bé que a vegades aquest terme és pres en un sentit neutral, del qual el terme judici reflecteix l’aspecte subjectiu i el terme proposició expressa l’aspecte objectiu. La diferenciació entre judici i proposició, necessària en l’ordre lògic, pot ésser omesa en l’ordre epistemològic, com és ara el cas de Kant. Entre les diverses divisions que hom n'ha establert cal destacar la corresponent a la distinció entre proposició simple (també anomenada categòrica, predicativa o enunciativa), en què un concepte s’uneix a un altre mitjançant la còpula, i proposició composta, resultant de la combinació de proposicions simples o d’una d’aquestes amb altres termes o elements. Les proposicions simples solen subdividir-se, d’altra banda, segons sigui llur matèria, llur forma (també anomenada qualitat), llur qualitat i llur quantitat i d’acord amb la combinació de llur quantitat i qualitat (entesa en el sentit de forma). Les proposicions compostes solen subdividir-se, així mateix, en manifestament (o evidentment) compostes (també anomenades formalment hipotètiques), integrades per dues proposicions, i en ocultament compostes (també anomenades virtualment hipotètiques), quan llur estructura és aparentment simple, bé que en el fons són realment compostes.
f
Lògica