És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives (adversatiu)) ( em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és), i, d’altra banda, amb el de certes condicionals (condicional) (el seguiré si se'n va a la fi del món). En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu. El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús del gerundi (sabent com és, me'n vull fiar), reforçat sovint amb algun element conjuntiu a la proposició principal (...me'n vull, però, fiar).
f
Gramàtica