Fenomen literari conegut arreu (és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües), és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient. Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta (cançó de gesta) que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes. En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius referents a episodis de les conquestes de Mallorca i del País Valencià. Tres anys més tard Ferran Soldevila, amb majors dots de convenciment, replantejà el problema amb relació a la mateixa crònica i també amb relació als passatges que narren la preparació de l’expedició a Mallorca en la crònica de Desclot. A partir d’aquest moment, la teoria de les prosificacions en les cròniques fou amplament discutida i definitivament acceptada. Jordi Rubió assenyalà poc després uns testimonis de prosificació en la narració de la batalla d’Úbeda per Desclot, i Coll i Alentorn féu semblantment en el capítol cinquè de Muntaner sobre l’engendrament del Conqueridor. Quasi simultàniament Ferran Valls i Taberner posà en relleu l’existència, en la redacció primitiva dels Gesta comitum Barcinonensium, d’una evident prosificació d’una cançó llatina sobre la revolta de Guerau de Cabrera del 1211. Posteriorment, tant Ferran Soldevila com Coll i Alentorn assenyalaren nombrosos passatges de les cròniques de Jaume I i de Desclot on sembla haver-hi prosificacions. És possible que la crònica de Muntaner tingui altres passatges (a més de l’assenyalat) procedents de prosificacions, ja sia de cançons de gesta, ja sia de poemes narratius cultes en noves rimades. D’altra banda, Marçal Olivar indicà el 1925 l’existència de restes de versificació al Terç del Crestià, d’Eiximenis, i el 1976 Joan Coromines arribà a la conclusió que extensos passatges del Llibre de les dones del mateix autor procedeixen de la prosificació de poemes preexistents. Francesc de B.Moll el 1933 i més tard també Coromines feren al·lusió al mateix fenomen en algun fragment del Tirant lo Blanc. També en la literatura catalana moderna hom podria esmentar algun cas anàleg als medievals assenyalats.
f
Literatura