L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics (prospecció geofísica) permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la mar. Els mètodes geofísics més emprats són gravimètrics, magnètics, elèctrics i sísmics, segons que hom estudiï i mesuri les pertorbacions del camp gravitatori terrestre o del camp magnètic terrestre, les variacions de la conductivitat elèctrica en el subsol o les ones captades engendrades per explosions provocades en el subsol. La prospecció gravimètrica o prospecció per gravetat és efectuada mitjançant el gravímetre, i la prospecció magnètica, mitjançant el magnetòmetre. Per tal d’efectuar una prospecció elèctrica hom crea en el terreny un camp elèctric i en mesura la diferència de potencial en nombrosos punts, malgrat que, en alguns casos, els jaciments poden generar espontàniament corrents elèctrics que circulen pels voltants. La prospecció sísmica implica la provocació d’explosions a l’interior de la Terra i la captació amb una sèrie de geòfons de les ones que arriben a la superfície per reflexió o per refracció. Un cop obtingudes les dades per qualsevol d’aquests mètodes, són traslladades mitjançant corbes al pla del terreny, i llur observació i anàlisi permeten als experts de formular previsions respecte a la possible presència de minerals en determinats punts o zones. Acabada la prospecció, hom inicia el sondeig, que permetrà d’obtenir mostres de mineral si aquella era encertada. L’urani i altres minerals radioactius són detectats mitjançant comptadors de partícules. Les prospeccions petrolíferes, destinades a descobrir jaciments petrolífers, solen ésser efectuades en tres etapes: determinació de les regions favorables a l’emmagatzematge pel que fa a llur gènesi i a llurs condicions hidrodinàmiques, localització de les estructures geològiques apropiades per a l’emmagatzematge i sondeigs programats per a conèixer la importància del jaciment i la qualitat de l’hidrocarbur. La determinació de regions favorables a l’emmagatzematge és la recerca d’estructures estratigràfiques i és efectuada per prospecció geològica, que és l’estudi detallat dels afloraments d’estrats i de capes superficials, el càlcul de les edats, la determinació dels gruixos i especialment del cabussament, i l’elaboració dels corresponents mapes o plans estructurals, i per prospecció geofísica, que completa les dades obtingudes en la prospecció geològica, mitjançant prospecció magnètica —generalment des d’avions—, prospecció gravimètrica, prospecció magnètica i prospecció sísmica, i completades per sondeigs d’exploració, que permeten de determinar les diverses capes i estrats, i per la mesura de la velocitat de propagació de les ones en cada capa. No és fins després d’un sondeig que hom inicia l’estudi geològic de les condicions de sedimentació i de les fàcies per tal de tenir un millor coneixement dels dipòsits d’hidrocarburs.
f
Química
Tecnologia
Diversos mètodes de prospecció
© Fototeca.cat