Anterior a Sòcrates, ensenyà principalment a l’Atenes democràtica i és l’exponent més significat de la sofística. La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut. Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic (“l’home és la mesura de totes les coses”) que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral. Hom en conserva breus fragments.