A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives (correccional) i de reintegració social en centres d’acolliment o col·locació familiar. Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat. Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa. Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord amb els principis de la declaració de Ginebra i estengué la protecció a tota la infantesa del país (colònies de vacances, llocs d’esport, espectacles infantils); hom implantà l’ús del segell Pro Infància. Després de la guerra civil de 1936-39, les juntes de protecció de menors tingueren cura de la repatriació dels infants refugiats a països estrangers (la junta de Barcelona en repatrià 6 217 del 1939 al 1944) i acolliren fills de presos polítics. La junta de Barcelona mantenia des del 1914 un incipient laboratori d’experimentació psicològica, importat per Lluís M.Folch, considerablement ampliat del 1940 al 1950, que portà a terme estudis i publicacions que assenyalen noves pautes. Tanmateix, la junta traspassà el servei del laboratori al tribunal de menors, que en reduí les funcions el 1952 i el tancà, el 1972. La llei de protecció dels infants i adolescents aprovada el 1995 té per objecte la protecció i assistència especials dels infants i joves menors de divuit anys, en referència als diversos àmbits i sectors socials en els quals es desenvolupen i exerceixen llur activitat. Tracta de fixar un sistema general d’assistència i de protecció de llurs drets en l’àmbit de Catalunya que executi els títols competencials reconeguts per l’Estatut d’Autonomia i que, alhora, tingui en compte els tractats, els acords i les resolucions internacionals. L’objectiu cabdal de la llei és aconseguir el lliure desenvolupament de la personalitat de l’infant i de l’adolescent, cosa que justifica la intervenció de les administracions públiques de Catalunya en la seva consideració de poder públic, a les quals la Constitució encomana la protecció social, econòmica i jurídica de la família. La llei parteix de la premissa que la família és el nucli bàsic de la societat i reconeix amb caràcter principal l’actuació privada dels progenitors i dels guardadors legals. Per tant, la intervenció de la Generalitat ha de tenir gairebé sempre caràcter supletori. Però, en l’àmbit de les seves competències, la Generalitat pot establir convenis de col·laboració i cooperació amb altres administracions i amb organitzacions privades, i ha d’aplicar el principi de subsidiarietat i apropar les gestions als interessats, mitjançant l’establiment d’acords i de convenis amb els consells comarcals i amb els ajuntaments, en els quals pot delegar l’exercici de les competències. Aquesta llei determina els principis bàsics relatius als drets de l’infant i de l’adolescent: dret al lliure desenvolupament de la personalitat, dret a no ésser discriminat i no ésser objecte de cap mena d’explotació econòmica o laboral, dret de protecció davant els maltractaments, dret a la protecció de l’honor, de la pròpia imatge i de la intimitat, dret a exercitar els drets civils i polítics i dret a la promoció i participació en associacions juvenils i infantils, entre d’altres. També s’estableix la responsabilitat compartida de les administracions públiques davant els maltractaments físics o psíquics. Finalment, estableix un règim sancionador que garanteix la defensa i salvaguarda dels drets dels infants i adolescents. La matèria referent a la protecció de menors durant els darrers anys ha sofert modificacions per a millorar la situació del menor desemparat. El decret de gener del 1997 (modificat parcialment al maig del mateix any) aprova el reglament de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, segons el qual la Direcció General d’Atenció a la Infància és l’organisme que té plenes competències en aquest àmbit. En l’articulat del reglament es fa una extensa classificació de centres d’atenció a la infància, que divideix en dos grups: els centres d’acolliment i els centres residencials d’acció educativa. També hi ha una regulació de l’acolliment simple en família, l’acolliment preadoptiu i l’adopció internacional. La llei 8/2002 del Parlament de Catalunya, al seu torn, ha permès de millorar la situació dels menors adolescents amb conductes d’alt risc social.
f
Dret
Dret civil