protestantisme liberal

m
Cristianisme

Denominació amb què són coneguts els corrents teològics protestants, sobretot luterans, encaminats a conciliar la teologia amb les idees liberals dels s. XVIII i XIX i vivament combatuts per les posicions tradicionals i ortodoxes.

Partint d’un estudi del cristianisme com a fet històric i amb mètodes exclusivament històrics i filològics, els primers teòlegs liberals (David Friedrich Strauss, Ferdinand Christian Baur, Bruno Bauer) es basen en la filosofia de la religió de F.Schleiermacher, en el Romanticisme de F.W.J.Schelling i en l’idealisme hegelià. En foren els màxims representants els deixebles d’A.Ritschl, Ernst Troeltsch i Adolf von Harnack, l’un dedicat a les qüestions d’història cultural i social i l’altre més sensible a la història dels dogmes. Lligats a aquestes posicions hi ha diversos corrents més recents, com l’escatologisme d’Albert Schweitzer, laFormgeschichte de Martin Dibelius, Rudolf Bultmann i Hermann Gunkel.