Posteriorment fou un petit cos d’obra format per una volta de canó, sostinguda a la part davantera per un parell de columnes o pilastres que, adossada a la porta o al nàrtex d’una església, permetia de resguardar-se de la pluja. Els exemples més antics de pròtir es troben a Armènia: catedral d’Ečmiadzin (segle V). A Itàlia se'n troba l’exemple més antic a la Basilica dei Martiri a Cimitile (segle VIII). Fou d’ús corrent a les basíliques romanes dels segle XI al XIII, així com en l’art romànic de l’Emília. Del Renaixement és el pròtir de Santa Maria delle Grazie de Bramante, a Milà. Fora d’Itàlia amb prou feines tingué difusió.