Posteriorment fou un petit cos d’obra format per una volta de canó, sostinguda a la part davantera per un parell de columnes o pilastres que, adossada a la porta o al nàrtex d’una església, permetia de resguardar-se de la pluja. Els exemples més antics de pròtir es troben a Armènia: catedral d’Ečmiadzin (s. V). A Itàlia se'n troba l’exemple més antic a la Basilica dei Martiri a Cimitile (s. VIII). Fou d’ús corrent a les basíliques romanes dels s. XI al XIII, així com en l’art romànic de l’Emília. Del Renaixement és el pròtir de Santa Maria delle Grazie de Bramante. Fora d’Itàlia amb prou feines tingué difusió.
m
Arquitectura