En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231Pa i 234Pa) són naturals. El 231Pa té una vida mitjana de 3,25 X 104 anys, és el precursor de l’actini en la sèrie (4n+3)
i és el més important des del punt de vista químic. El primer isòtop conegut fou el 234Pa (Fajans i Göhring, 1913), i el 231Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment. El 231Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu,
i n’hi ha 340 mg per tona d’urani. Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 230Th. Hom l’obté industrialment dels residus de purificació de l’urani, dels quals pot ésser separat per cromatografia de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents. Pot ésser precipitat de les seves solucions aquoses com a Pa2O5 i K2PaF7, i el metall és obtingut per reducció amb bari a 1.400°C del tetrafluorur PaF4. El metall és brillant i mal·leable, i s’altera ràpidament en l’aire. Forma dues sèries de composts, amb les valències 4 i 5, i es troba a la natura en aquesta darrera valència. En solució aquosa, pot existir tant en forma aniònica com catiònica, i constitueix ions complexos que precipiten amb facilitat. Des del punt de vista pràctic, l’isòtop més important és el 233Pa, produït artificialment per bombardeig amb neutrons del 232Th, el qual té una vida mitjana de 27,4 dies i condueix, mitjançant emissió β, a l’urani-233, físsil. D’altra banda, les propietats nuclears i la vida mitjana d’aquest isòtop són òptimes per al seu ús com a traçador en l’estudi de les propietats de l’element.