Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl. El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent. A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió tèrmica, de fins 10°C, produïda pel moviment descendent de les masses d’aire primitivament elevades des del sòl que, un cop perduda llur humitat en forma de xàfecs zenitals de l’equador, perden altura i s’escalfen per compressió. Per sobre d’aquesta capa d’inversió, que és el límit del celatge típic de la regió dels alisis, és a dir, dels cúmulus de bon temps, regna el protoalisi de llevant, i per sota, l’alisi.