A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda. Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria. Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures; l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic. De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l’original. A l’Estat espanyol els llibres notarials adquiriren garantia i forma pública de protocol a partir del 1736 per als notaris no col·legiats, i del 1755 per als col·legiats. Ben entrat el s XIX els instruments o escriptures catalanes continuaren essent datats pel còmput de la Nativitat del Senyor, i si no havien de causar efecte fora del Principat bona part continuaren essent escrits en llengua catalana fins l’any 1862, que la llei del notariat declarà els protocols propietat de l’estat. En vacar una notaria, els protocols de més de vint-i-cinc anys i els de les notaries suprimides passen a l’arxiu de protocols del districte notarial (arxiu notarial).
m
Dret