A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor. La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol. Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors.
En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors (Interior Routing Protocols o IGPs) o protocols exteriors (External Routing Protocols o EGPs). Exemples d’IGPs estàndard són el RIP, l’OSPF o l’IS-IS, mentre que el protocol exterior emprat a internet és actualment el BGP en la seva versió 4.
Segons el tipus d’informació que s’intercanvien i l’algorisme que empren, els protocols s’acostumen a classificar en dues grans famílies: els de tipus vector distància (com el RIP) i els d’estat d’enllaç (com l’OSPF i l’ IS-IS).