protonotari

protonotario (es), protonotary (en)
m
Història

Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells (guarda-segells).

A la cancelleria catalanoaragonesa venia, en dignitat, després del vicecanceller. Tenia cura de guardar els segells del rei (excepte el segell secret, del qual era dipositari el camarlenc), de percebre el ius sigilli, amb el qual pagava el personal de la cancelleria, i d’assumir la direcció dels empleats d’aquella, de revisar i corregir les lletres i els privilegis i de procurar que es redactessin “en bella retòrica i bon llatí”. El càrrec fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó a favor de Francesc de Prohome (1349-54), el qual substituí Mateu Adrià (1354-64). Altres protonotaris foren Jaume Conesa (1365- 75), Ramon Sescomes (1412-16), Arnau Fonolleda (1448-58) i Felip Climent (1474- 1500).