protoselacis

m
pl
Ictiologia

Ordre de selacis de la sèrie dels pleurotremats, format per formes fòssils, les vèrtebres de les quals es componen només d’arcs calcificats muntats sobre el notocordi.

La mandíbula té suspensió amfistílica. Visqueren durant el Devonià i el Juràssic. Un gènere típic és el Cladoselache, del Devonià superior.