Les protuberàncies poden presentar diverses formes i comportaments, però en general hom les classifica en eruptives i quiescents. Les protuberàncies eruptives són bastant brillants i es formen a les regions de les taques solars. Sovint es presenten com a grans ponts de gas entre dues taques de polaritat magnètica oposada, i llur alçada dins la corona pot arribar a ésser de l’ordre de 40 000 km. Les protuberàncies eruptives tenen probablement una certa relació amb les erupcions solars, perquè moltes vegades apareixen a llur entorn. Les protuberàncies quiescents, també anomenades filaments, són menys brillants, es desenvolupen lentament i un cop formades poden durar mesos; llur alçada dins la corona és de l’ordre de 75 000 km. Bé que hom no coneix amb exactitud tots els processos que donen lloc a les protuberàncies, és segur que estan relacionats amb els camps magnètics dels centres d’activitat a la superfície del Sol.
f
Astronomia