provençal alpí

m

Lingüística i sociolingüística

Dialecte del nord-occità que agrupa diversos parlars que presenten trets comuns amb el francoprovençal.

Especialment en destaca la persistència de o àtona, caiguda de la t llatina intervocàlica, pas de l a r davant consonants labials i, sobretot, manteniment de la r de l’infinitiu: chantar, aver, florir. És parlat a la part occitana dels Alps i del Delfinat, al NE de Velai i al SW de Forez.