La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis (rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc. a muntanya, sovint, fagedes). Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge. S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus (la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica). Una part de la vegetació de la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya (dels Pirineus orientals al Montseny, principalment la vegetació del domini de les fagedes), presenta caràcter atlàntic atenuat.
f
Biologia
Geobotànica