provincial

f
m
adj
Cristianisme

Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.

El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars. És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes. Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província.