proxèmica

f
Psicologia

Disciplina que estudia les maneres com les persones estructuren i utilitzen l’espai en el procés d’interacció, en l’hàbitat, etc.

El terme fou introduït per E.T.Hall el 1964. L’espai pot ésser organitzat en tres categories: aspectes fixos (organització de les ciutats), semifixos (disposició d’objectes) i, especialment estudiat per la proxèmica, informals (distància interpersonal), que difereixen segons l’estatus, la situació i la cultura.