Pseudoclementines

escrits pseudoclementins

f
pl
Cristianisme

Terme convencional per a designar alguns dels molts escrits apòcrifs que circulaven en la primitiva Església amb el nom de Climent de Roma, concretament les Homilies, els Reconeixements i els dos Epítoms, escrits que hom sol datar del s III.

Els problemes literaris i teològics són encara debatuts. De tendència judeognòstica (gnosticisme), presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès. Hom hi veu també influències arianes. Contenen altres elements ascètics: Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia. Rebutja el celibat (marca jueva). L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva.