pseudoplacentació

f

Biologia

Forma d’implantació de l’embrió a l’aparell reproductor femení en la qual una part de l’oviducte es transforma en una mena d’úter.

S'estableix d’aquesta manera una associació íntima entre el sac vitel·lí de l’embrió i el revestiment de l’úter, sense que arribi a constituir-se una veritable placenta. És pròpia sobretot d’alguns taurons, urodels i saures.