psicogènia

f

Psicologia

Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l’observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l’influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona, com a individu i com a membre d’un grup social.

Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes (en què resulta posat en qüestió el lloc que l’individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l’envolten), els mancaments educacionals (d’afecte, d’autoritat, de convivència, etc) i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus (temor, joia, cops morals, etc).