psicologia comunitària

f
Psicologia

Camp d’estudi de la relació entre sistemes socials entesos com a comunitats i el comportament humà i la seva aplicació en la prevenció dels problemes psicosocials i el desenvolupament humà integral.

Es treballa des de la comprensió dels seus determinants socioambientals i a través de la modificació d’aquests sistemes socials, de les relacions psicosocials establertes i del desenvolupament de la comunitat. Els principis fonamentals de la psicologia comunitària són: autogestió dels subjectes o comunitats que constitueixen la seva àrea d’estudi, la qual cosa significa que tota transformació es realitzarà amb i sobre tots els individus involucrats en la relació; el centre de poder o empoderament recaurà sobre la comunitat; unió entre teoria i pràctica per aconseguir una explicació integradora i una comprensió veritable de la situació de la comunitat. Entre els objectius de la psicologia comunitària hi ha la presa de consciència dels problemes, de la seva situació, la seva identitat i dels recursos i utilització col·lectiva per resoldre problemes comuns.