Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió; entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi. Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi. Hom distingeix entre psicoteràpies superficials, o simptomàtiques, quan cerquen només la desaparició d’un símptoma o uns símptomes concrets, i psicoteràpies profundes, o estructurals, quan ambicionen d’aconseguir una modificació de l’estructura de la personalitat que permeti al pacient de superar els seus conflictes patològics i patògens i de desenvolupar formes més adients de relació amb ell mateix i amb els altres. Les dificultats (llarga durada, elevats honoraris, esforç psicològic del pacient, etc) que comporta una psicoteràpia profunda han fet que diversos psicoanalistes hagin perfeccionat nous mètodes de psicoteràpia breu, menys ambiciosos però de resultats pràctics equivalents. Pel que fa a la psicoteràpia superficial, hi mereix esment a part l’anomenat tractament conductista, basat en la manipulació dels reflexos condicionats i en els conceptes d’inhibició i de reforçament de la conducta. A les teràpies psicològiques tradicionals, basades en enfocaments de tipus psicoanalític o bé de conducta, hom ha afegit les teràpies de tipus cognitiu i les basades en els diversos corrents humanistes, que tanmateix no han substituït les anteriors. L’eficàcia i la identificació precisa dels elements que provoquen l’èxit de la intervenció professional és un dels principals temes de recerca en psicoteràpia. Precisament, la insistència en l’eficàcia és una de les principals causes que un grup cada vegada més nombrós de psicòlegs tendeixin a la integració de les diferents perspectives de la psicoteràpia, més que no pas a mantenir-se vinculats a una única perspectiva teòrica.
f
Psicologia